Autor: Congreso_edadyvida

Fidels al compromís de conèixer experiències i models internacionals d’èxit en la integració de serveis socials i sanitaris, en la present edició del Congrés Internacional Dependència i Qualitat de Vida, aprofundirem en el model de prevenció de la dependència a Andorra.

Iniciarem la sessió amb una visió general del model social d’Andorra i discutirem sobre els aspectes clau de com Andorra aborda els desafiaments socials i com aquest model contribueix al benestar general de la població. A continuació, ens presentaran la funció fonamental de la infermeria en l’atenció primària i explorarem com els professionals d’infermeria exerceixen un paper essencial en l’atenció preventiva i la cura integral dels pacients en el sistema de salut. Finalment, es presentarà una proposta innovadora que busca integrar de manera més efectiva els aspectes sanitaris i socials en l’atenció a la salut, l’enfocament de ICOPE de l’OMS, i com aquesta eina pot aplicar-se en el context andorrà per a prevenir la dependència i promoure el benestar.

En aquesta sessió ens centrarem en l’anàlisi de les necessitats integrals (socials, sanitàries, emocionals, etc.) de les persones grans, fent referència a la diferència d’oportunitats i solucions que existeixen en funció de l’entorn en el qual visqui la persona (rural o urbà) i el paper que les innovacions tecnològiques poden tenir per a respondre-les..

A més, coneixerem els resultats obtinguts amb el pilotatge d’un robot dispensador de medicaments en un recurs consistent en habitatges amb serveis per a persones grans; diferents productes de programari i solucions robòtiques per a la prevenció de la solitud, i una plataforma de serveis sociosanitaris personalitzada, no intrusiva i remota tant per a les persones usuàries, com per als seus familiars i per a l’administració.

Com enfocar l’atenció integral sociosanitària, en el domicili, ideant fórmules innovadores recolzades en la tecnologia, i que permetin abordar individualment la intervenció coordinada dels equips multidisciplinaris.

Les preferències personals dels majors de la nostra societat apunten clarament a la permanència en el domicili, a rebre serveis i cures en la pròpia casa, de manera que les carteres de serveis i els enfocaments de cada administració han de contemplar formules imaginatives que ho permetin.

Més enllà dels clàssics serveis d’atenció domiciliària i teleassistència, existeix una necessitat d’aprofundir en les prestacions prestades en domicili, abastant camps tan diversos com la prevenció i dinamització, així com la preservació de la individualitat i xarxa social de cada persona. Per descomptat, hi ha grans capítols contemplats per la societat des del punt de vista de la persona, com és la lluita contra la solitud no desitjada i l’envelliment actiu, i és necessari contemplar noves idees i formats que, recolzats en la tecnologia, permetin una màxima penetració del servei.

En aquesta sessió visualtzarem, les aproximacions que es desenvolupen en diferents administracions i zones geogràfiques i veurem a quins reptes s’estan enfrontant, amb quins plantejaments , recursos i solucions, quins son els objectius plantejats i son quins son els resultats que estan tenint i com pensen evolucionar els models.

Finalment, mostrarem una oferta de servei innovadora recolzada en la tecnologia, ja present en diversos àmbits com és un VERA, com a solució perquè els professionals puguin arribar al domicili de les pròpies persones grans, i responent a les preferències i demandes de les persones majors.

Si la coordinació sociosanitària representa un repte important per al sistema públic d’atenció a les persones grans, en el sistema privat la situació és encara més delicada. En aquesta sessió farem una reflexió sobre l’estat i sobre les dificultats en la gestió de la resposta a les necessitats de cures i/o suports sociosanitaris als pacients que disposen d’alguna mena d’assegurança privada de salut.

En aquesta sessió farem una reflexió sobre l’estat i sobre les dificultats en la gestió de la resposta a les necessitats de cures i/o suports sociosanitaris als pacients que disposen d’alguna mena d’assegurança privada de salut. Coneixerem les respostes coordinades entre entitats públiques i privades a les necessitats d’atenció sociosanitària de les persones, farem un seguiment de l’estat de l’atenció a les persones en situació de dependència i s’aportaran suggeriments per a optimitzar el sistema; i, finalment, debatrem sobre les dificultats que es troben en l’acompanyament a pacients amb assegurances privades de salut les dificultats en la coordinació amb altres serveis sociosanitaris públics i/o privats.

El perfil d’alta complexitat de les necessitats integrals (socials, sanitàries, emocionals, cognitives, etc.) de les persones majors justifica la necessitat de plantejar, dissenyar, implementar i avaluar diferents iniciatives en xarxa i de manera coordinada. Avui dia, la coordinació sociosanitària és un dels objectius principals de tots els sistemes, públics i privats, tant sanitaris com socials.

En aquesta taula coneixerem els reptes existents per a desenvolupar polítiques i serveis d’assistència sociosanitària i diverses experiències d’èxit. En primer lloc, coneixerem les accions de l’Agència Madrilenya d’Atenció Social en la valoració integral i de dependència de les persones majors a les quals atenen. A continuació, coneixerem el treball de coordinació que realitzen en la Unitat d’Atenció Residencial en l’atenció a les persones que viuen en residències de majors en la Comunitat de Madrid. Finalment, reflexionarem sobre el paper de les oficines de farmàcies comunitàries com un centre de provisió de serveis sociosanitaris.

La cura d’una persona en situació de dependència té, en moltes ocasions, un important cost per als membres del seu entorn afectiu que exerceixen com a cuidadors. D’aquesta manera, en aquesta sessió s’analitzaran els costos associats a la dependència tant per a les famílies com en termes de productivitat econòmic a nivell estatal. També, analitzarem els costos per als familiars (econòmics, professionals, socials, emocionals, etc.) de la cura d’una persona en situació de dependència i com canvien al llarg del procés de la malaltia.

Finalment, es plantejarà quin és el paper de les empreses prestadores de serveis associats a la cura de persones i es plantejaran les solucions i productes de previsió existents en el mercat.

La longevitat i l’envelliment de la població té com a conseqüència un augment del nombre de persones per sobre dels 65 anys, límit tradicional per a conceptualitzar a les persones grans. A més, s’ha produït un augment en la diversitat dels seus perfils i necessitats associades. Finalment, tot això porta associat un augment en la complexitat dels reptes associats a l’augment d’aquest segment de població. En aquesta sessió, veurem un debat en el qual farem un exercici compartit i de reflexió sobre aspectes diversos del perfil actual de les persones grans, i com aquestes afronten les necessitats individuals, les situacions de final de vida i en general de les derivades d’una societat longeva i envellida i, de manera especial, l’abordatge de la solitud..

Tots coneixem la importància i utilitat del desenvolupament de nous entorns urbans en la promoció de vides saludables, satisfactòries i cada dia més longeves. En aquesta sessió reflexionarem sobre les característiques que haurien de tenir aquests entorns. . Tot ells des d’un enfocament i perspectiva multidimensional que ens permeti abordar diferents aspectes relacionats amb aquesta temàtica, com a evidència científica disponible o aspectes socials, humans, econòmics i urbanístics associats a aquesta idea.

En primer lloc, coneixerem els factors socials, econòmics i de gènere que determinen una bona salut i un envelliment actiu i saludable.

A continuació, podrem fer una revisió de l’evidència científica disponible sobre els aspectes urbanístics que poden facilitar o actuar com a limitacions en la consecució d’un envelliment saludable.

Finalment, coneixerem els aspectes relacionats amb la normativa i variables econòmiques que hauran de facilitar el desenvolupament dels nous entorns urbanístics per a garantir la seva sostenibilitat i viabilitat.

Parlem sempre de posar el pacient en el centre del nostre sistema, però:

Com ha estat l’evolució d’aquest pacient, abans i després de la pandèmia?

Com han afectat els pacients, els canvis que està experimentant el nostre sistema sanitari després de la COVID com per exemple els canvis en processos assistencials i tecnològics, que sens dubte han arribat per a quedar-se?

Aquestes són algunes de les preguntes que volem resoldre en aquesta taula del congrés, realitzant una anàlisi detallada de les necessitats d’un pacient crònic. Per a això hem convidat a 3 professionals de la salut de diferents àmbits, per a abordar una visió 360º dels diferents actors del sistema de salut que estan en contacte amb el pacient crònic, com ho són l’administració pública, l’atenció primària i les residències.

La disfàgia és un trastorn comú entre les persones grans, encara que també pot afectar persones de totes les edats. No obstant això, és més prevalent en la població de la tercera edat a causa dels canvis naturals en la deglució i l’envelliment del sistema digestiu, així com, feblesa muscular, pèrdua de dents, malalties cròniques, efectes secundaris de medicaments o canvis en les estructures anatòmiques del tracte gastrointestinal

Donada la seva prevalença i els riscos associats, és important que els professionals de la salut estiguin alerta a la disfàgia en les persones grans i prenguin mesures per a avaluar, diagnosticar i tractar adequadament aquest trastorn, millorant així la qualitat de vida dels qui la pateixen.

La disfàgia pot tenir un impacte negatiu en la qualitat de vida de les persones, la qual cosa inclou la capacitat per a socialitzar i gaudir de menjars en grup. Això pot portar a l’exclusió social i a problemes de salut mental.

La falta de coneixement i consciència sobre la disfàgia pot portar a retards en el diagnòstic i en l’accés a tractaments adequats. Això pot ser un problema social, ja que les persones poden sofrir innecessàriament a causa de la falta d’informació